El passat dissabte 14 de juny va tenir lloc a la sala d'actes del primer pis del Centre Cultural de Mollerussa la presentació del projecte per impulsar un Casal Popular a Mollerussa per la comarca del Pla d'Urgell.

Una trentena de persones van assistir a la presentació i després de l'explicació dels membres de la comissió impulsora es va obrir un torn obert de paraula on cadascú hi va dir la seva.

Cal destacar la presència d'una nodrida representació de membres del Casal Pere III de Balaguer, que van donar una empenta als pla d'urgellencs per tirar endavant la iniciativa posant com a model el seu projecte. En aquest sentit, també van aprofitar per convidar als presents a la 1a Trobada de Casals Independentistes de Ponent que tindrà lloc a Balaguer el pròxim 12 de juliol.

Una de les principals conclusions a què es va arribar va ser la imperosa necessitat d'obrir un Casal Popular a la comarca, per la qual cosa ja s'han engegat les gestions per convocar una nova assemblea popular que doni continuïtat al projecte.

Aquest nova assemblea es celebrarà amb tota probabilitat a Vilanova de Bellpuig. Properament us anunciarem el dia i el lloc en concret on tindrà lloc.

Gràcies a tots i totes per la participació i ENDAVANT AMB LO CASAL!

La comissió per un Casal Popular a Mollerussa convoca una assemblea oberta el dissabte 14 de Juny a les 7 del vespre al 1er pis del Centre Cultural.
A l'assemblea s'explicarà els passos seguits per la comissió des de l'ocubre passat, quan es va començar a elaborar el projecte, visitant diferents casals dels Països Catalans. Fes còrrer la veu perquè el màxim nombre de gent hi assistixi i el projecte sigui possible.

Qui som?
A finals d’octubre de 2007 ens reuníem un grup de gent de diversos pobles de la comarca per tal d’abordar la possibilitat d’organitzar un casal popular a la comarca. Conformàvem aquest petit grup persones vinculades al moviment independentista de la comarca, però que participàvem d’altres entitats als nostres pobles: agrupaments escoltes, revistes locals, grups excursionistes, diables, grups de joves, Correllengua, ràdios locals, grups d’estudiosos, sindicats.

El primer que vam fer va ser visitar diversos casals per veure com s’organitzaven a d’altres zones del país i saber com havien començat, tot plegat amb l’objectiu de veure si era possible organitzar-ne un al Pla d’Urgell. Vam visitar diversos casals, alguns de consolidats i amb unes infraestructures impressionants (Ger de Ribes – Garraf – ), d’altres a mig camí d’aquests (La Torna – Gràcia –, La Fadulla – Manresa –, La Turba – Valls –, Despertaferro – Reus –) i alguns que estaven començant o feien les seues primeres passes ( L’Estaca – Sant Llorenç de Morunys –, La Fura – Solsona – o La Bretxa – Alcover – ).
Un cop fetes aquestes visites hem analitzat el funcionament dels diferents casals i la possibilitat de crear-ne un a Mollerussa, com a punt central de la comarca. Hem calculat que necessitem almenys trenta persones per tirar-lo endavant. Així que ara ens toca dur a terme el segon pas, elaborar una proposta i presentar-la a tot aquell que li pugui interessar i això és el que teniu a les mans: el projecte de casal.

Per què un casal?
El Pla d’Urgell és una comarca relativament nova, però que amb el temps s’ha anat consolidant. Mollerussa s’ha convertit amb la capital indiscutible, punt central de trobada de la gent de la comarca i ubicada geogràficament al bell mig del Pla d’Urgell.
Precisament, per aquest motiu entenem que la centralitat de Mollerussa justifica que sigui el poble on tingui seu el futur casal.

Malgrat la consolidació de la comarca hi ha un seguit de mancances que entenem que justifiquen la creació d’un casal popular. En primer lloc, ens trobem que les diverses entitats de la comarca no es coneixen entre elles, cosa que fa que hi hagi una descohesió entre elles i cadascuna treballi isolada al seu poble. En segon lloc, entenem que hi ha un dèficit de locals a la comarca, moltes entitats es troben sense llocs per trobar-se o realitzar les seues activitats. En tercer lloc, veiem com la major part de comarques tenen espais comuns de debat i discussió, però no el Pla d’Urgell. I finalment, veiem la necessitat d’impulsar un espai que uneixi sociabilitat, oci i alternativa social i cultural des d’una òptica catalana, d’esquerres, democràtica, respectuosa amb el patrimoni natural i cultural, i solidària amb la resta de pobles del món.

El casal que volem
Un casal és un espai físic on hi pot haver un grup de gent que organitza activitats, però també un espai obert on altres entitats, associacions o individus a títol personal hi poden accedir i acudir per realitzar-hi les seues.
El casal que nosaltres volem ha de ser per a tothom amb un tarannà basat en la democràcia participativa, directa i assembleària, des de la llibertat d’opinió i el debat social i cultural. Volem facilitar l’espai a totes aquelles entitats que no en tinguin i respectin els principis ideològics del casal.
Per tot això buscarem un local on s’hi pugui prendre begudes i realitzar festes, però també s’hi pugui escoltar xerrades, impulsar la cultura popular, realitzar cursos (cuina, música, ball, etc.), organitzar iniciatives solidàries o esportives.

L’expansió del liberalisme després de la Revolució Francesa i la participació de totes les capes socials en els afers polítics va donar lloc a un nou model associatiu: l’ateneïsme. Els ateneus van ser uns espais oberts i flexibles on la política i la cultura van anar popularitzant-se, tenien els seus orígens en les tertúlies informals que poc a poc van anar convertint-se en clubs i reglamentant-se, donant lloc als cercles, centres o ateneus. La major part d’ells eren espais vinculats a grups que apostaven per realitzar avenços socials i polítics. Al seu interior s’hi combinava l’oci (cafès, balls, jocs). Al seu interior s’hi combinava l’oci (cafès, balls, jocs) amb la cultura (biblioteques, xerrades, corals, música, escoles, etc.), la política (mítings, eleccions, etc.) o l’economia (sindicalisme, cooperativisme).
Els Països Catalans no van estar exempts d’aquest associacionisme, a principis del segle XIX els liberals catalans començaren a organitzar-se entorn de diferents cercles i clubs. Però és a partir del Sexenni Revolucionari (1868-1874) quan es multipliquen els centres socials, republicans i catalanistes van ser els principals impulsors creant una àmplia xarxa associativa espontània i sense massa connexions entre sí.

A principis de segle XX l’obrerisme es refà i crea la seua pròpia xarxa associativa, principalment, l’anarquisme amb els seus ateneus llibertaris. Per bé que també hi hagué models mixtos com l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), punt de trobada de catalanistes, republicans, socialistes, anarquistes o comunistes. Cercles, ateneus o centres ocupaven un punt central a la vida de finals del XIX i principis del XX.

La Segona República va mantenir i ampliar aquesta xarxa associativa, tot i la repressió de la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i la Guerra Civil (1936-39) que va suposar un espai de tan sols sis anys per refer-se. El franquisme va posar punt i final a una forma associativa lliure, participativa i democràtica; tot plegat una alternativa a la societat capitalista, espanyolitzada o monàrquica.

La represa no va ser fins passats uns anys després de la mort de Franco, tanmateix, els pactes de la Transició van portar la participació ciutadana i sindical a enquadrar-se dins unes institucions marcades per les mancances democràtiques, deixant orfes els espais alternatius i la participació al carrer. Tan sols l’anarquisme i l’independentisme, únics sectors que no acceptaren la Transició, van mantenir viva una flama més enllà de les institucions. Al llarg dels anys 80 i 90 es comencen a recuperar ateneus, casals o centres, encara que amb canvis importants. Entre els primers espais que apareixen trobem el Ger de Sant Pere de Ribes (1982), el Casal Jaume Compte (1990) o les primeres cases ocupades (1984). Aquest panorama s’anirà ampliant i diversificant al llarg dels anys 90 i primera dècada de segle XXI.

Les comarques de la Plana

Les comarques regades pel Canal d’Urgell no queden al marge de tot aquest moviment associatiu, durant el període que va des de finals del segle XIX a 1939 veuen florir diversos espais socials. Caldria destacar el pes del republicanisme que va teixir la xarxa més àmplia de centres socials d’aquestes comarques. Diversos centres republicans van tenir seu en pobles entre els que
caldria destacar Mollerussa (1888), Linyola (1889), Golmés (1898), Bell-lloc (1905), Bellmunt (1905), Bellpuig (1905), Castellserà (1906), Bellvís (1907), Ivars (1907), Juneda (1913) o Vilanova de Bellpuig (1913), per posar alguns exemples. Alguns d’aquests centres compartiran espai amb altres ideologies, sobretot, a partir de la divisió entre republicans lerrouxistes i nacionalistes; la major part dels centres de la plana es decanten pel nacionalisme a qui donaran cobertura fins a la seua fi.

Tanmateix, el 1915 es funda a Mollerussa el Centre Cultural L’Avenir (a l’actual carrer de l’estació), espai vinculat al nacionalisme català on s’hi realitzaven xerrades i es podia gaudir d’una biblioteca. L’obrerisme també va obrir els seus espais durant les primeres dècades del XX. A Mollerussa una Societat Obrera feia els seus primers passos el 1905, poc després donaria lloc a l’organització dels primers sindicats que més endavant es relacionarien amb la CNT. Altres pobles com Juneda que organitzava la seua Societat Obrera cap a 1915 amb un recorregut similar cap a la Confederació i Torregrossa que tindria la seua entitat obrera el 1920 amb un nom tan adequat per l’època com Els Soviets. La dictadura de Primo de Rivera va aturar l’expansió de l’obrerisme, però l’adveniment de la Segona República va permetre obrir nous espais (com p. ex. una biblioteca Llibertària a Linyola). La llarga nit del franquisme no sols va tancar tots aquests centres, sinó que va esborrar el rastre de la memòria de la major part dels habitants d’aquests pobles.

No va ser fins a mitjans dels anys 80 en què va reaparèixer el primer espai en aquestes comarques, el Casal Mascançà. Aquest centre tenia el seu espai a l’actual avinguda del Canal de Mollerussa, a banda dels actes societaris propis, s’hi va organitzar una ràdio (Ràdio Ponent). Malauradament, l’espai no va aconseguir consolidar-se i va desaparèixer. Finalment, a principis del 2000 hi hagué un intent d’engegar l’Ateneu Popular de la Plana d’Urgell, però no va aconseguir aglutinar un grup prou estable al seu voltant.

Avui tenim diverses cases okupades pròximes (Balaguer, Tàrrega, Cervera i Mollerussa), però encara no hem aconseguit recuperar aquella xarxa que van sembrar i alimentar els nostres besavis i avis. Aquest és el nostre repte, aconseguir construir un edifici que sigui herència d’aquest passat gairebé desconegut, que ens permeti aixecar la bandera que els nostres avis van suar per aixecar i que els nostres pares van lluitar perquè pogués reeixir, ara ens toca a nosaltres cridar ben alt que no hem perdut cap guerra, només una batalla, hem de mirar cap endavant sabent que portem darrera.

La proposta ideològica gira entorn de cinc principis bàsics que entenem com a pilars referents del casal i que ens relacionen amb una visió del món oberta, però concreta.

• Apostem per la llibertat dels Països Catalans i de tots els pobles del món que pateixin una situació d’opressió nacional com nosaltres, i amb els quals ens solidaritzarem.

• Lluitarem per la igualtat social plena des d’una òptica transformadora, contra el sexisme i per eliminar el feixisme en totes les seues representacions (racisme, xenofòbia), mostrarem el nostre suport a totes les lluites socials dels desafavorits.

• Defensarem el medi ambient i el patrimoni natural de la comarca, entenent també com a valors naturals l’herència agrària que han deixat les diferents generacions de pagesos que han passat per la nostra petita comarca (llavors, varietats locals, etc.).

• Farem bandera de la democràcia directa, assembleària i participativa, tan des de dins de l’entitat, com cap a fora

• Impulsarem la llengua i la cultura catalanes a la nostra comarca. Especialment, la cultura tradicional i popular. Tindrem en compte l’arribada de nous catalans i per això cercarem un espai comú, un punt de trobada entre els i les nouvingudes i els residents a la contrada.

Són susceptibles de ser socis del Casal:

1. Tota persona entre 0 i 99 anys que respecti la filosofia del Casal,
2. i tingui alguna relació amb l’espai territorial que emmarca el Pla d’Urgell i pobles circumdants (Bellmunt, Juneda, Borges, Bellpuig, etc.).
   

La proposta que fem és garantir dos espais d’implicació diferents que permeti
adaptar-se a les intencions de cadascú.

• Soci/militant individual. El/la soci/a seria la peça clau i que conscient de l’esforç que suposa hauria d’aportar un grau de militància per tal mantenir el casal viu.

• Soci col·lectiu. El fet que el casal vulgui ser un espai obert ha depermetre que hi pugui haver-hi socis individuals i socis col·lectius. Aixòsignifica obrir l’espai a tots aquells col·lectius i entitats que no tinguin unespai on trobar-se, reunir-se o on fer les seues activitats a la comarca.Només caldria diferenciar les entitats que ho fan puntualment, de les queregularment tenen el casal com a punt d’encontre, ja sigui perquè hansorgit des de dins del casal o s’hi ha afegit posteriorment.

• Col·laborador/a. El/la col·laborador/a figura que permet estar vinculat al casal a certa distància.
  

Funcionament

El casal hauria de tindre dos òrgans principals: la junta tècnica i l’assemblea. La junta és l’òrgan sobre el que recauen les decisions tècniques que l’assemblea proposa. Qualsevol soci o col·laborador pot proposar activitats i dur-les endavant. D’altra banda, caldrà tenir en compte la possibilitat que altres entitats s’allotgin al casal, cosa que implicarà que un representant de les entitats estigui representat a la junta. També caldria tindre en compte els horaris d’obertura del casal i com caldria fer-ho (dies, hores i torns). Es contempla la possibilitat futura d’allotjar un espai d’oci obert i conscient (taverna popular).

Els objectius que persegueix el Casal són els següents:

• Crear un espai autogestionat, sense factures institucionals, lliure, democràtic, obert a tothom, alternatiu on tot aquell que vulgui tingui un espai per realitzar actes a la nostra comarca.

• Impulsar el coneixement de la nostra comarca, entre les entitats que hi fan vida i la coneixença entre les persones que hi viuen.

• Engegar un espai d’oci i cultura alternatiu, diferent, obert, participatiu, lliure i on tothom pugui proposar-hi activitats.

• Garantir a la comarca un espai conscient capaç de donar cobertura a les lluites i reivindicacions socials, nacionals, de defensa del medi natural i el patrimoni històric, a la nostra cultura i llengua i que sigui solidari amb altres lluites.

• Motivar l’intercanvi entre cultures, persones o entitats diferents.

• Acabar amb les mancances amb què es troba la cultura popular i tradicional a la comarca, tot impulsant entitats que la promoguin i la practiquin (geganters, bastoners, grallers, etc.). També promoure la cuina pròpia de la plana regada.

• Obrir l’espai al teatre i la música que es fa a la comarca, molts grups no tenen un aparador on mostrar les seues creacions.